Overblog Suivre ce blog
Editer l'article Administration Créer mon blog
Dissidences Pyrénéennes.

Dissidences Pyrénéennes.

Infos,patrimoine, politique locale, environnement,

Publié le par puyvalador-rieutort
Publié dans : #Histoire Patrimoine

Récréation culturelle !

Franchissant les cols et les vallées, les bergers véhiculaient dans leurs chants autant de choses vraies glanées sur les chemins de transhumance autant que dans leur vie sauvage.

Puisées dans un petit "Cansoner", souvenir impérissable de la culture montagnarde, c'est un plaisir à déguster sans modération si ce n'est avec un peu d'air frais de nos montagnes Catalanes.

Je vous propose de visiter la finesse d'esprit de ces voyageurs éternels et peut être de découvrir derrière les mots d'autres rimes savantes d'une autre réalité...

Relació de la Vida del Pastor.

(Receuilli par Pere VIDAL auprès du berger SARAGATA. En el Vall d'Err 1885.)

I

Alguns han dit que'ls pastors

Tenen la vida penosa ;

Mes jo dich que es mes gustosa

Que la vida dels senyors.

Perqué, si bé es véritat

Que pateix molt lo pastor

En ivern, mes en axo

Ja hi es acostumat.

Y mes que lo pastoret

Del fret se'n burla y s'en riu,

Que abrigat ab la samarra

Tot temps per ell es estiu.

Sols pateix, en temps de néu,

Dels ayres frets la inclemencia ;

Mes, si ho pren ab patiencia,

Té gran mérit devant de Déu.

II

Lo pastor, si quan nevaba

Ploraba de sentiment,

En arribar al estiu,

Riu,

Canta y esta content

Y tant alegret

Que ja se burla del fret

y se'n xauta;

Perqué ell, en sonant la flauta,

Los seus cabrits

Saltan ab grans alarits

De roca en roca;

Despres aplican la boca

A la mamella,

y es una marevella

Veurer-los mamar.

Qui'ls ha pogut ensenyar

Lo que vull dir ?

La llet saben fer venir

De tal manera

Que la mare verdadera

No li sap gréu.

Axó ningu sino Déu,

Que tot hop sap,

Los ensenya que ab lo cap

Fassian venir

La llet que'ls ha de nudrir.

III

Ditxós pastor,

Que alaban al Criador

Ab melodia

Cantar de nit y de dia,

Ben humorat

Ab lo ayre purificat

De la Montanya,

Mes content ab sa cabanya

De poch espaci

Que rey en son palaci ;

Y es cosa certa

Que abrigat ab sa cuberta

Dorm ell millor

Que en son llit lo Emperador.

IV

La taula, si no es molt rica,

mes no y falta música

Que las ovellas

Li fan sempre ab sas esquellas ;

Y es tan sau

Que, si bé ho réparau

Y sou pagesos,

No négareu descortesos

Lo que jo dich.

Perque lo pages mes rich

No'n usa de altre

Y cuan aquesta li falta

Está molt trist

Com jo mateix ho he vist.

V

Mirau donchs si es ben sonora

La música que quan plora

Sol fer lo anyell,

Que jamay la paciencia

Se cansaria

De escoltar la esquelleria

De sos moltons ,

Per abréviar rahons,

Ninguna bestia

Li causa al pages molestia

Com sia sua :

Ventlos remenar la cua.

Ja se sap

Que'ls vells remenan lo cap

Y fan lo sort,

Si per cas res de sa cort

Los demanau

Y luego giran la clau.

VI

Mes tornem al pastoret

Que está content y allegret,

Y, si en la sarró

Li posan alguna cosa de bó,

S'ho guarda

Per brenar a la tarda

Prop de una font ;

Y despres li ven son,

Se posa a jàurer

En terra, sens por de càurer.

VII

Dessota de un pi ó un roure

Alli se posa a recorrer ;

Pero lo gos,

Perqué ell tinga un bon repos,

Ésta vetllant ;

Y lo desperta lladrant

Al cap de una hora.

Oh ! que vida tant senyora

Té lo pastor !

Gran enveja li tinch jo

En temps de estiu,

Perqué lo pastor no viu

Tant molestat

Com aquells que en la ciutat

Sufreixen calor.

Oh ! dixa del pastor !

Perqué en las nits

No li pican los mosquits,

Ni la xinxa abominable

Que ademes de sas picadas,

Pút y llansa tals bravatas

Com la merda del Diable.

VIII

Las pussas, no las coneix,

Ni sas molestias pateix ;

Perqué está franch

De que li began la sanch.

Lo pastor dorm entre pells,

Fentli música los aucells

Grans y xichs ;

Aquestos son lós músichs :

Lo gamarus, lo cucut,

Lo tort, la merla y poput

Tambe la guatlla y perdiu

Que canta tot lo estiu ;

Lo gaig, lo grill, la garsa

Y lo petit rey de la barsa ;

Mes lo mussol

Desafia lo rossignol

Y es un totxot.

Millor canta lo pigot,

La cugullada

Que canta a la matinada ;

La cadernera

Refila en la primavera ;

Mes la guineu,

Com ja li falta la veu

Per ser tant vella,

Fa de mestre de capella,

Y ab sa gran cua,

Mes llarga que un coll de grua,

Porta lo compás

Tirant solfas per detrás

Y diu la poput :

Axo es per mi, sol, fa, ut

Y per ma cresta,

Que anira bona la festa.

Solfas en l'ayre

Si per clau de becayre,

De bémoll ó de natura.

Mes asso es una locura

Que no es el cas ;

Despertem al pastorás,

Que ja es hora que deixi lo jas.

Aqui respon la Rabosa :

" Si, que temps ha que reposa ;

Heu ! Jaume Guillem !

Despertat, que brenarem ! "

La suite dans une prochaine parution !

Belle chanson, non ?

G.

Commenter cet article